Èxode

L'Èxode, o Segon de Moisès és el segon llibre de la Torá, i per tant de la Bíblia. Segons la tradició jueva va ser escrit per Moisès després de sortir de l'Egipte entre els anys 1200 i 1550 aC. La hipòtesi documental, per contra, sosté que és el resultat de la fusió de diversos textos antics.

El llibre explica l'experiència del poble hebreu en la seva sortida d'Egipte cap a la Terra Promesa de Canaan. Els temes principals del llibre són:

• L'increment i creixement de poble d'Israel a Egipte, i l'opressió que van rebre com a esclaus.
• Les preparacions de llur sortida, i les 10 plagues, finalitzant amb la pasqua, que es convertiria una de les celebracions més importants, i que per als cristians és una representació del futur sacrifici de Jesucrist, L'Anyell de Déu.
• El recorregut d'Egipte cap al Monto Sinaí
• L'establiment del Decàleg, de la llei i de les institucions que organitzarien al poble en una teocràcia, "un regne de sacerdots i una nació santa".

Sinagoga

na sinagoga  que significa "reunió" o "assemblea" és el lloc d'estudi i oració pels jueus. El terme hebreu és Bet Kenésset, "Casa d'Assemblea", o  Bet ha-Tefilà, "Casa d'Oració".
Usualment hi ha habitacions separades per a l'oració i per a l'estudi. Les habitacions d'estudi són anomenades Bet midraix, "Casa d'Estudi". La pregària en comunitat és una característica important del judaisme. Encara que les oracions es poden realitzar en qualsevol lloc, els jueus han de pregar tres vegades per dia, i el propòsit de la sinagoga és ser un lloc per dita activitat.
Les sinagogues  tenen un lideratge dual es a dir  un lideratge amb un  comitè i un president, electes per tots els membres, i un guia espiritual, un rabí, usualment designat pel lideratge laic.

Els rabins no són essencials; de fet, moltes sinagogues no en tenen. Es pot realitzar un ofici religiós si hi ha un minyan, és a dir un mínim de deu jueus adults . Per aquesta raó, i ja que la sinagoga és un lloc principalment d'estudi i oració, no es pot definir exclusivament com a "lloc de culte", sinó com a "lloc de reunió". A més, per al judaisme, l'adoració de Déu involucra les activitats diàries dels homes, i les pregàries han de realitzar-se també individualment.
En obediència al segon dels de mandaments de l'éxode, a les sinagogues no hi ha cap imatge per representar Déu.

Bar mitsvà

Quan un nen jueu arriba a l'edat de la maduresa  als 12 anys per les nenes, i als 13 pels nens, es torna responsable de sí mateix sota la llei jueva. En aquest punt, el nen es converteix en un bar mitsvà, ("fill del manament") i la nena en una bat mitsvà ("filla del manament"). La forma plural és bené mitsvà, encara que per a les celebracions múltiples hom diu "bar mitsvot". Abans d'aquesta edat, tota la responsabilitat és dels pares. Després d'aquesta edat, els nens tenen el privilegi de participar en totes les àrees de la vida i la comunitat jueves, i tenen responsabilitats de les lleis rituals, de la tradició i de l'ètica.

L'ús i rituals de la torá

Les lectures de la Torà són una part important de la majoria de les cerimònies religioses del judaisme. A la sinagoga, els rotllos en els quals estan escrits aquests llibres són custodiats respectuosament en l'interior d'un compartiment especial, orientat cap a Jerusalem, anomenat Arón Hakodesh (literalment 'Cofre Sagrat', encara que no sigui sagrat en si, sinó pel que conté ). En presència d'un rotllo de la Torà, els jueus barons han de portar el cap cobert.

Población judía mundial

Fundador i festes del judeisme.

El judaisme és la religió del poble jueu. És la més antiga de les tres religions monoteistes majoritaries i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. La majoria dels dogmes i la història del judaisme són el fonament del cristianisme , i l'origen de l'islam  hi està vinculat teològicament per mitjà del personatge d'Abraham.

Abraham

és el patriarca del judaisme , reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'ismal. La història de la seva vida és relatada al llibre del Gènesis i a l'Alcorà, però no hi ha cap evidència històrica de la seva existència. Les dates tradicionals de la seva biografia se situen entre el 2166aC i el 1991aC. Segons la tradició jueva, va néixer l'any 1948 de la Creació, o sia l'any 1812aC.

Festividades judías

 -Yamim Noraim -Días del Arrepentimiento (o del perdón)

• Rosh Hashaná, "Año Nuevo", 1 y 2 de Tishrei (primer mes del calendario hebreo).
• Yom Kipur, "Día del Perdón", 10 de Tishrei.

  -Shelóshet haregalim- Las tres Fiestas de Peregrinaje

• Sucot, "Fiesta de las Cabañas" o de los "Tabernáculos", del 15 al 22 de Tishrei.
• Pésaj, la Pascua judía, del 15 al 22 de Nisán.
• Shavuot, fiesta de la entrega de la Torá, 6 de Sivan.

Festividades que no aparecen en la Torá

• Jánuca, "Fiesta de las Luminarias", del 25 de Kislev al 2 (ó 3) de Tebet.
• Tu Bisevat, "Año Nuevo de los Árboles", 15 de Sevat.
• Purim, 14 de Adar.
• Lag Baómer, 18 de Iyar.
• Tu Be'av, "Día del Amor", 15 de Ab.

Días de ayuno

• Ayuno de Guedaliá, Tsom Guedaliá, 3 de Nizan.
• Ayuno del 10 de Tebet, Tsom asará betebet, 10 de Tebet.
• Ayuno de Ester, Ta'anit Ester, 13 de Adar.
• Ayuno del 17 de Tamuz, Tsom shiv'á asar betamuz, 17 de Tamuz.
• Ayuno del 9 de Ab, Tsom tish'á be'av, 9 de Ab.
• Ayuno de Yom Kippur, Ayuno del 10 de Tishrei.

Festividades modernas

• Yom Hashoá, día de duelo por las víctimas del Holocausto, 27 de Nizan.
• Yom Hazikarón, día de duelo por los caídos en las guerras, 4 de Iyar.
• Yom Ha'atsmaut, día de la Independencia de Israel, 5 de Iyar.
• Yom Yerushalayim, día de la reunificación de Jerusalén, 28 de Iyar.

Tora

és una paraula hebrea que significa ensenyament, instrucció, o més específicament llei. En el seu sentit més ampli s'utilitza habitualment per designar a la totalitat de la revelació i ensenyament diví al poble d'israel.
En un sentit més restringit es refereix únicament al text dels cinc primers llibres de la Bíblia
Aquests llibres són:
* Gènesi (Bereshit [בְּרֵאשִׁית]),
* Èxode (Shemot [שְׁמוֹת]),
* Levítico (Vayikrá [וַיִּקְרָא]),
* Nombres (Bemidbar [בְּמִדְבַּר]) i
* Deuteronomio (Devarim [דְּבָרִים]).