Vida d'un jueu

Las personas que traen un niño al mundo deben reconocer de ante mano la obligación básica que tienen con la criatura de proporcionarle el cuidado cariñoso y la atención física que ésta requiere. También deben aceptar la obligación que tienen de proporcionar a su hijo la guía moral que necesita.
Un niño varón recibe su nombre durante la ceremonia del Pacto de la circuncisión (brit milá)mientras  una niña recibe el suyo en la Sinagoga, durante la semana que sigue a su nacimiento.
Los niños  alos 8 dias de nacer los circuncidan.(La circuncisión es la extirpación del prepucio del pene, lo que deja permanentemente al descubierto el glande)

La caixa

OBJECTES RELIGIÓ
Talit ................................... JUDAISE
Inscripció amb el nom de « Kali ».......HINDUISME
Alminar..................................ISLAMISME
Estera ................................ISLAMISME
Creu ....................................CRISTIANISME
Túnica Taronja...........................BUDAISME
Maqueta de Mandir ......................
Estatuilla humana amb estrany somriure...BUDAISME
Figureta amb quatra braços ..............JUDAISME
Canelobre de set braços.................CRISTIANISME
Estola..................................JUDAISME
Kipà ....................................ISLAMISME
Hijab..................................ISLAMISME
Toki...................................JUDAISNE
Estel de David ........................JUDAISME

Israel es un Estar de l'Orient Mitjà, localitzat a la regió oriental de la mar Mediterràniaque esta limita amb el Líban al nord, amb Síria al nord-est, amb Jordània a l'est i amb Egipte al sud-est. Judea, Samària i Gaza són territoris adjacents. A més, Israel controla una sèrie de territoris a la riba oest del riu Jordà. Té costes al mar Mediterrani, el golf d'Aqaba (o d'Elat), la mar Morta i el mar de Galilea.

Èxode

L'Èxode, o Segon de Moisès és el segon llibre de la Torá, i per tant de la Bíblia. Segons la tradició jueva va ser escrit per Moisès després de sortir de l'Egipte entre els anys 1200 i 1550 aC. La hipòtesi documental, per contra, sosté que és el resultat de la fusió de diversos textos antics.

El llibre explica l'experiència del poble hebreu en la seva sortida d'Egipte cap a la Terra Promesa de Canaan. Els temes principals del llibre són:

• L'increment i creixement de poble d'Israel a Egipte, i l'opressió que van rebre com a esclaus.
• Les preparacions de llur sortida, i les 10 plagues, finalitzant amb la pasqua, que es convertiria una de les celebracions més importants, i que per als cristians és una representació del futur sacrifici de Jesucrist, L'Anyell de Déu.
• El recorregut d'Egipte cap al Monto Sinaí
• L'establiment del Decàleg, de la llei i de les institucions que organitzarien al poble en una teocràcia, "un regne de sacerdots i una nació santa".

Sinagoga

na sinagoga  que significa "reunió" o "assemblea" és el lloc d'estudi i oració pels jueus. El terme hebreu és Bet Kenésset, "Casa d'Assemblea", o  Bet ha-Tefilà, "Casa d'Oració".
Usualment hi ha habitacions separades per a l'oració i per a l'estudi. Les habitacions d'estudi són anomenades Bet midraix, "Casa d'Estudi". La pregària en comunitat és una característica important del judaisme. Encara que les oracions es poden realitzar en qualsevol lloc, els jueus han de pregar tres vegades per dia, i el propòsit de la sinagoga és ser un lloc per dita activitat.
Les sinagogues  tenen un lideratge dual es a dir  un lideratge amb un  comitè i un president, electes per tots els membres, i un guia espiritual, un rabí, usualment designat pel lideratge laic.

Els rabins no són essencials; de fet, moltes sinagogues no en tenen. Es pot realitzar un ofici religiós si hi ha un minyan, és a dir un mínim de deu jueus adults . Per aquesta raó, i ja que la sinagoga és un lloc principalment d'estudi i oració, no es pot definir exclusivament com a "lloc de culte", sinó com a "lloc de reunió". A més, per al judaisme, l'adoració de Déu involucra les activitats diàries dels homes, i les pregàries han de realitzar-se també individualment.
En obediència al segon dels de mandaments de l'éxode, a les sinagogues no hi ha cap imatge per representar Déu.

Bar mitsvà

Quan un nen jueu arriba a l'edat de la maduresa  als 12 anys per les nenes, i als 13 pels nens, es torna responsable de sí mateix sota la llei jueva. En aquest punt, el nen es converteix en un bar mitsvà, ("fill del manament") i la nena en una bat mitsvà ("filla del manament"). La forma plural és bené mitsvà, encara que per a les celebracions múltiples hom diu "bar mitsvot". Abans d'aquesta edat, tota la responsabilitat és dels pares. Després d'aquesta edat, els nens tenen el privilegi de participar en totes les àrees de la vida i la comunitat jueves, i tenen responsabilitats de les lleis rituals, de la tradició i de l'ètica.

L'ús i rituals de la torá

Les lectures de la Torà són una part important de la majoria de les cerimònies religioses del judaisme. A la sinagoga, els rotllos en els quals estan escrits aquests llibres són custodiats respectuosament en l'interior d'un compartiment especial, orientat cap a Jerusalem, anomenat Arón Hakodesh (literalment 'Cofre Sagrat', encara que no sigui sagrat en si, sinó pel que conté ). En presència d'un rotllo de la Torà, els jueus barons han de portar el cap cobert.